Síntesi de: No em dic Laura

M. Àngels Anglada ens presenta una història, la seva, emmarcada en un temps i un lloc determinat, l’ambient de postguerra a Vic, un carrer, el de la Riera, i la casa Fontcuberta on vivia, però a més ens intriga amb l’enigma de la veïna Casa de l’Heura.Podia haver estat una novel·la només de misteri, però el que fa realment és visualitzar la flama profunda, germana de la saba dels roures, de la cançó de les fonts, d’aquella petita pàtria que tant estimava, mig capolada i trepitjada però mai humiliada ni rendida.Ens fa ser conscients que mitjançant la llengua, la cultura, la identitat, som la baula que enllaça l’ahir i l’avui, com un pont damunt el temps.
Rosa Bruguera, novembre 2010