Por: Quan les SS s’emportaven una família jueva, el veí, que ho veia, callava, esperava que un altre parlés; després es justificava dient “alguna cosa haurà fet”.
Quants estralls han causat les pors i els silencis de la postguerra! La por ens paralitza, ens fa mirar cap un altre cantó.
Addicció: Es una passió malaltissa, que et domina. Quan la Bíblia diu: “No tindràs altre Déu fora de mi” podem interpretar-ho com “viu plenament, estima, però sense addiccions”. Quantes addiccions desconegudes tenim!
Silenci: Un passeig pel bosc ,sol, mentre prepares una excursió. Una tarda entre setmana al convent de Vallbona de les Monges. Quins silencis tan plens!
Llegir: Saber llegir els teus fills, els alumnes, els companys, la vida, ... Saber interpretar paraules, queixes, gestos, fets, ...: no sempre volen dir el què aparentment semblaria.
Garrofes: La Carmeta ens explicava les mil receptes que feien quan la guerra amb les garrofes. Aquesta paraula denota sofriment, coratge, esperança, ...
Cirerer: La meravella de les seves flors, la senzillesa de l’arbre, la dolçor del fruit, el treball del pagès, ... Coratge: La fermesa d’en Gandhi, la fortalesa d’en Mandela, però també el coratge de la Julia, estalviant cada més pels seus quatre fills a l’Equador, el coratge d’en Manel, amb dos fills cecs, organitzant grups musicals amb altres joves deficients, ...
Passió: la passió dels enamorats, dels artistes coneguts i desconeguts, les passions que no compartim, però que sacsegen els nostres esperits esmorteïts. Diu Joan Maragall a l’Església cremada: “Què feu vosaltres per sostenir la vostra fe? Què fan ells,( els qui cremen esglésies)? Vosaltres la professeu maquinalment, com una rutina i compliu amb certes pràctiques exteriors fins i a tant que no us impliquin fatiga ni perill. Ells practiquen la seva amb esforç i no es miren d’arriscar-hi fins la vida...”
Compassió: Es una paraula que amb els anys més viva esdevé. En un món en que predominen les estadístiques, les lleis fredes, l’èxit i les aparences, els cops de colze, el campi qui pugui, el diner, ...que lluminoses esdevenen les persones compassives! Compassió que comença amb un mateix.
Artista: Admiro els nens artistes de la seva espontaneïtat, les mares artistes dels seus infants, els pagesos artistes dels seus arbres i plantes, ...
Admiro el periodista artista de la informació, el polític artista de pobles i nacions,
Admiro l’artista que hi ha en cada persona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada