Maria Àngels Anglada fa aquesta dedicatòria en la novel·la "No em dic Laura":
Per camins de gavines i aiguamolls
records de fonts profundes em colpeixen.
A classe l'hem imitada, el primer vers defineix el seu i el nostre present; el segon vers el seu i el nostre passat simbolitzat pel record que més ens colpeix:
Per camins d'asfalt del fabril batec
records de vells olivars em colpeixen.
M. Teresa Aiguadé
Per camins oberts a totes les parles i rutes del món
records de camises blaves i borles de boines em colpeixen.
Josep Quer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada