dimarts, 16 de novembre del 2010

Comentari

“¿Castells de Savassona, d’Orís i de Centelles,

gegants d’altres centúries, encara alçau lo front?

¿Podré tornar a veure-us, masies i capelles

d’on raja amb amor patri la fe com d’una font.”

Savassona: Castell estratègicament situat a 611 m d’alçada. Datat del 890, el seu antic terme abastava tot l’actual municipi de Tavèrnoles i, més tard, el de Tavertet i part del de Vilanova de Sau. Era del domini dels vescomtes d’Osona.

Orís: Assentat dalt d’un penyal i documentat des del 914, fou destruït el 1840, durant les guerres carlines; se’n conserven ruïnes i la planta romànica de l’església de Sant Pere. En el seu inici comprenia la demarcació de Vinyoles d’Orís, primer destí de Mossèn Cinto en ser ordenat capellà. Castell i terme pertanyien a la casa comtal de Barcelona.

Centelles: Esmentat ja el 898, les seves ruïnes es troben en un turó acinglat a 855 m d’alçada. El nom antic era el de Sant Esteve fins que al segle XIII prengué el nom de la vila de Centelles. L’església romànica és de principis del XIV. Fou destruït per les forces de Felip V.

...masies i capelles d’on raja amb amor patri la fe com d’una font: En l’obra de Verdaguer van agermanades fe i pàtria. Quan aquesta conjunció de conceptes se’ns ha volgut imposar com a element de domini n’hem dit “nacionalcatolicismo”. En el cas del nostre poeta no hi ha imposició de cap mena, sinó que la idea raja de forma natural de la font de la història i de la tradició.

Montserrat Sampere

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada