Perdoneu, però no sé llegir el diari sense un bolígraf a la mà. És un llegat del meu sogre.
Vell subscriptor de La Vanguardia i entusiasta lector de diaris, es va queixar sempre del gruix de tantes pàgines. – Massa paper i massa pes- deia. A mi em va traspassar la seva taleia.
Si em deixeu un diari us el tornaré marcat, guixat. Quan fullejo el del bar, m’haig de contenir i no apropar la mà a la butxaca del bolígraf.
Jo agraeixo al meu sogre la transmissió de la seva dèria perquè m’ha ajudat a destriar i escollir entre la paperassa diària abans de posar-me a llegir
De veritat crec que és un tret transferit d’un home ordenat i capaç de separar el grà de la palla fins i tot en els escrits del diari.
Josep Quer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada