L’AVI

Recordo, entre moltes altres persones, l’avi, que m’ha deixat una bona empremta: passava per casa i em convidava a què l’acompanyés a l’hort; al seu costat em sentia important perquè em donava petites responsabilitats: obrir el safareig per regar, engegar i parar el motor de la bomba, plantar, recollir, portar el carretó... També podia preguntar-li les meves curiositats i plantejar-li els meus dubtes i sempre tenia una resposta positiva. Als estius m’agradava seure al seu costat a la fresca, a la porta de la seva botiga mentre m’explicava històries de la gent del poble interrompudes sovint per gracioses floretes quan saludava les noies.

                                Jaume Roig