Camí de l’escola

L’escola no era lluny de casa però, quan tenia vuit anys i ja em van deixar anar sola, aquella distància em va semblar que m’obria un món nou. El fet d’anar sola o amb les companyes, em permetia aturar-me a totes les botigues de aquelles travessies de la Creu Coberta fins arribar a la Plaça d’Espanya, a l’escola.
Encara ara les veig clarament: la botigueta dels Plats i Olles on s’amuntegaven a l’entrada i a l’aparador tota mena de recipients i utensilis de terrissa i alumini. El millor però, eren les figuretes de Pessebre per Nadal, les palmes i palmons pel Diumenge de Rams o les flors de paper de colors morat i groc per Tots Sants, que s’afegien a la resta d’articles formant un gran batibull.
L’altra botiga que cridava l’atenció de tota la mainada era una petita entrada amb un aparador a banda i banda on hi havia un munt de pollets i aneguets que s’escalfaven sota una gran bombeta, i que s’amuntegaven sobre unes menjadores per picotejar segó barrejat amb aigua.
Però el que més m’atreia eren els dos cinemes que venien de pas: El Bohemio i El Arenas. Cada setmana canviaven la programació i a l’entrada posaven una exposició de fotogrames de les pel·lícules que hi feien. Em deleia per aconseguir un programa dels que repartien a la gent que passava pel carrer. Jo en feia col·lecció i els canviava amb les companyes si en tenia algun de “repe”. Sempre sabia quines pel·lícules podria veure aquell dissabte si tocava anar cinema. Potser d’aquí em ve l’afició.
Aquests records queden amagats a la memòria, però la descripció que fa la M. Àngels Anglada del seu carrer de la Riera me’ls ha fet retornar.

Anna Mª Mora