En el tercer capítol de “No em dic Laura” llegim: “Tota la plana s’esponjava; hi havia pollancres amb fulles encara rosades i altres de verdes, el blat, l’ordi i la civada eren una esperança tendre i ampla com un mar. Poc més enllà, el petit turó de Sant Jordi, que s’endevinava tot florit de farigola...” Intenteu fer alguna composició poètica amb aquestes idees: haikú, tanka o versos lliures.
La verda plana,
com un mar d’esperança,
fèrtil esclata.
Sant Jordi, a l’a
lba,
florit de farigola
s’endevinava.
De matinada,
flaire de flors boscanes
la plana amara.
Les fulles tendres
dels alts i verds pollancres
suaus remoregen.
El blat i la civada
el dolç oreig bressola
M. Teresa Aiguadé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada