Mentre la mainada vivíem, poc o molt, protegits, al jardí de la infantesa, bé ens adonàvem a través de clarianes i esquerdes de la lluita tenaç i difícil que molta gent gran duia a terme.
Tot i que el pare tenia una bona feina , recordo amb un regust bastant més agre que dolç aquells anys 40’s i 50’s on hi faltava de tot: menjar, medecines, diners ...
Les imatges em venen a la memòria a batzegades: la mare planxant camises a casa fins a les tantes per a guanyar unes pessetes que afegir al sou del meu pare. La mare anant al forn a manllevar diners per arribar a final de mes (el forn era el banc del barri). La mare amb ulls lluents d’alegria perquè ha arribat un cistellet amb menjar del poble i als voltants de Nadal, festa grossa, perquè els meus oncles del Canadà enviaven un xec amb uns pocs dòlars.
El record més amarg és per uns reis que van portar al meu germà petit i a mi dos impermeables de plàstic de color gris i, la mare, amb cara de pena, ens va dir que aquell any no hi havia joguines i que allò era per no mullar-nos camí de l’escola.
Gabriel Garcia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada