A casa hi venia, cada dia, una senyora ja gran, era una veïna que vivia sola i no tenia família. Com que jo m’havia adonat que el que més falta li feia era la companyia, li havia obert la porta de casa nostra de bat a bat i ella ho va acceptar molt contenta.
Quan arribava s’asseia al sofà, tancava els ulls i poc a poc s’adormia, després de la dormideta, al despertar, m’explicava alguns dels moments viscuts al llarg de la seva vida i jo me l’escoltava plàcidament...
Com que ja tenia la vista bastant desgastada, molt sovint em demanava que l’acompanyés quan havia de sortir al carrer a fer alguna gestió.
I cada any, pels volts de Nadal l’havia d’acompanyar a un gran establiment on venien tota classe de vins i licors. Ella sempre comprava el mateix: una garrafeta de vi de missa per a ella i una altra per a mi.
Han passat molts anys, molts, des que la senyora Anna ens va deixar...
Però a casa, sempre més, hi ha hagut una garrafeta de vi de missa, a l’armari de la cuina, que me la recorda.
Lluïsa Guardiola
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada