Maria Àngels Anglada, des d'aleshores, sempre portarà cabells d'heura. Pensa en algú que t'hagi transmès alguna cosa d'una manera tan profunda que sempre en duràs un senyal al cos.
ALES DE PAPALLONA
Jo admirava la senyora Joana, la veïna de la planta baixa. Feia tres anys que havia llogat el pis per no haver de pujar escales, ja que la seva salut era molt delicada i durant moltes hores del dia vivia endollada a una botella d’oxigen.
Jo l’admirava perquè, malgrat les seves limitacions, sempre la veies polida i arreglada com una nina acabada de sortir de la capsa, sempre et rebia amb el seu millor somriure i et donava les gràcies per tot. Em meravellava que no hagués perdut l’humor de viure tot i el sofriment que se li endevinava.
Un dia vaig poder sentir part de la conversa que tenia amb una altra veïna de l’escala. La senyora Joana deia: -Per un sol dia de vida, les papallones ens regalen amb l’esplendor de les seves ales...
La senyora Joana va morir al cap de dos mesos per una crisi asmàtica.
Moltes vegades a la vida, davant els contratemps que m’aboquen al desànim, he pensat en les paraules de l’encantadora veïna i he sortit de casa amb ales de papallona.
M. Teresa Aiguadé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada