La sala era quadrada i molt gran. Els sostres també eren alts –més de 5 metres diria jo- Estava pintada amb un blanc crema i unes filigranes daurades, grans miralls i canelobres adornaven les parets. Del sostre penjaven aranyes de cristall que donaven una llum esplendorosa fen que tots els miralls i daurats multipliquessin el seu efecte. En un dels angles de la sala un petit conjunt instrumental tocava valsos i la resta de la sala estava ocupada per una vintena de taules rodones guarnides i preparades per un sopar de gala. Asseguts a les cadires, els convidats vestits com en el segle XIX. Després vaig saber que aquest palau es deia Godollo i era el preferit per l’emperadriu Sissí quan s’estava a Budapest.Gabriel Garcia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada