He anat acompanyar a la meva amiga Anna que per motius de treball se 
n’anava a viure a L’Argentina.
Després d’acomiadar-nos he sortit de l’estació pensant que potser mai més la tornaria a veure..Era de matinada però no em venia gens de gust tornar a casa. M’he dirigit cap a la rambla i m’he assegut davant del mar. No mirava pas cap a l’estació ni contemplava els trens que passaven; la seva visió m’entristia i m’enviava records dels molts moments feliços que havíem fruit juntes. Guaitava vers l’horitzó ,esguardant més enllà, el mar lliure i blavíssim on el sol anava aixecant el cap, com un vailet eixerit treu la seva testa per darrere dels llençols per desitjar-nos ....... Bon dia ! ! ! !
Carme Gonzàlez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada