diumenge, 6 de març del 2011

POEMA (Acròstic)

LA MEVA CIUTAT

Barcino aimada d’arrels profundes

Airosa i alta, mar i muntanya

Racons antics d’eterns carrerons,

Cels dolços i blaus lloats pels poetes

Egregis efluvis de grans llibertats

Llegat evident que el passat recorda

On perviuen, recloses, antigues muralles

Nissaga potent de ciutat immortal

Amb àngels i bruixes, fires i castells!

M. Lluïsa Guardiola

3 de març de 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada