Sovint, el pare era absent i la mare era la que tirava del carro, tenia cura de nosaltres, de fer cues per aconseguir menjar, buscar els aliments que no eren al mercat, i quan no arribaven els diners, s’havia de desprendre d’alguna joia que després tornava a recuperar a final de mes. Mai però perdia la rialla.La Setmana Santa, en la meva adolescència, era fer un recorregut d’església en església per fer l’oració corresponent.
Aquells altars guarnits amb palmes, palmons, llorer i olivera eren tant curosament decorats que no sabria dir quin m’agradava més.El dia més esperat era el diumenge: sortíem al balcó a manifestar l’alegria de la Resurrecció fent soroll picant amb dues tapadores que ja estaven abonyegades de tant picar.
Rosa Aguaron
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada