ELS AVIS

Qui recordo amb més afecte és l’àvia. Ella enrotllava les mantes, ens escalfava la llet de camell pel matí, netejava la tenda i sobretot cuidava la meva germana malalta. Mai alçava la veu; amb una mirada a voltes exigent, a voltes tendra en tenia prou per què la respectéssim i l’estiméssim.

Hi havia uns dies en què augmentava la seva cura per la casa. Els petits endevinàvem que s’apropava el retorn de l’avi.

A l’avi només l’admirava, però l’admirava molt: als seus 60 i escreix encara era un home molt fort que “podia –ens deia- escanyar un camell, cosa impossible per al jovent d’avui”.

Quan estava a casa ens agradava escoltar, tot prenent el te, les seves històries de l’oasi, com enredava als beduins, com va trobar el camell perdut, ...

A vegades, quan tornava de la casa de la segona àvia, venia acompanyat dels nets de l’altra casa. Aquells dies sí que ens ho passàvem bé.

També recordo que el pare li feia alguna broma que jo a mitges entenia quan li deia que per portar dues cases i els camells començava a ser massa gran. I l’avi callava.

                                                        Jaume Roig