El món de Maria Àngels Anglada

Sempre m’ha agradat entrar en una estació de trens, veure el moviment dels viatgers carregats amb els embalums. Però el dia que vaig anar-me’n de Barcelona tenia el cor massa oprimit per delectar-me amb la grisor del fum que projectava una boirina misteriosa. Així i tot veia com el supervisor atenia i distribuïa a cada viatger al seu comboi corresponent. El Cap d’estació, ja surt amb el xiulet, i la gorra vermella, es posa al cap amunt del tren i es disposa a donar la sortida. El guardaagulles, molt atent al senyal, també està a punt per a fer la maniobra. Ja xiula el tren, ja es mou i darrera dels vidres es veuen cares i mans dient adéu. Fins quan no hi tornarem?

Rosa Aguaron