Sant Boi

Germana estimada, desitjo que la mare, els menuts i tu mateixa us trobeu bé. Jo, al costat de l’Alí estic passant els dies més meravellosos de ma vida. Feia tant de temps que només podia abraçar-lo en somnis! Ell, per sort, treballa força i jo li preparo menjars d’allà i d’aquí. Ara, sense papers, tinc oportunitat per a dedicar-m’hi. Després, les nits i els caps de setmana són ben nostres.

Dissabte vam estar al cim de la muntanya de Sant Ramón. Té una vista preciosa: per un costat és pla com el desert, però ple de vida: els verds i ufanosos camps de cultiu, el riu centellejant, les cases dels pobles, el mar resplendent al fons. I per sobre d’aquest escenari , com éssers animats, es mouen cotxes i ferrocarrils, aterren i s’enlairen els aeroplans i naveguen els vaixells.

Si fas una ullada a l’altra costat, és muntanyós com l’Atlas, amb pins, però, ni tan bonics ni tant esvelts com els d’allà. A sota la muntanya es veu tot Sant Boi. El Parc de la Muntanyeta al mig, amb els jardins i la biblioteca on Alí pot llegir diaris del Marroc. Al seu voltant els diferents barris: la torre senyorial de Marianao, que dóna nom a les primeres cases de carrers estrets i les noves zones residencials. Més cap el nord l’antic barri obrer de la Cooperativa; a la falda de la muntanya, Camps Blancs sembla un poblet. A llevant les casernes i la Plaça Catalunya. Al fons, dalt d’un turonet, l’Hotel El Castell i l’Església vella sobresurten entre els pins. Al seu voltant hi ha el poble primitiu amb la plaça de l’Ajuntament i l’Ateneu mig enderrocat.

Germana estimada, un altre dia et parlaré de les amigues que he fet en el poc temps que porto vivint aquí. Petons a tots.

Foussia

Jaume Roig