A l’Erinna i a les poetes oblidades

Molta gent llegirà la seva obra com ho fan els pares amb els deures d’escola dels seus fills, amb estimació i displicència, d’altres potser elogiaran el ritme, la cadència, cada un dels mots, però serà un moment fugisser, al cap d’un temps s’esvairà, ni uns ni els altres la guardaran en el record, és una dona.
On és l’escola que fa memoritzar els poemes d’una dona? On trobarem una persona que s’hagi cuidat de guardar els seus escrits?
Qui és capaç de valorar l’escriptura signada per una dona? Passaran anys, potser un dia es trobarà un manuscrit i es prendrà en consideració la literatura femenina, però mentre, la memòria que s’ha esvaït, mai més retornarà.

Rosa Bruguera