Tinc aquí davant el paisatgeque a través de la finestra
m’obre els ulls al món,
i no puc deixar de mirar
com si pogués arrelar en aquesta terra
tots els records que duc en el cor
per no oblidar-los mai.
Deixo entrar l’aire i ensumo la flaire
que em porta a altres temps
on tots jugàvem a la vida,
a créixer, a estimar ,a perdonar.
Veient ara aquest camí llarg i solitari
espero el reflex de l’albada
per tenir coratge de continuar lluitant.
Rosa Aguaron
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada