Aquelles vacances

Semblava un somni, pensava, ajaguda en una llitera la primera nit que passava en un refugi de muntanya. Semblava un somni, tot, la trobada amb els companys a l’estació, el viatge en tren, el cotxe de línia, la llarga pujada a peu des del trencall de la carretera i, sobretot, el paisatge del Pirineu, tan diferent de la serra de Collserola, que veia cada dia des de casa meva.

Assaboria tots els moments com si jo no fos la Montserrat, la noia urbana, la barcelonina enamorada de la seva ciutat. Estava en un altre món i les congestes que encara quedaven a les parts obagues m’havien despertat la fantasia: eren per a mi els mantells de les fades d’aquells indrets.

Totes aquelles impressions, afegint-hi la vetllada amb els amics, les cançons i la contemplació dels estels –no n’havia vist mai tants- eren el preludi de les millors vacances de la meva vida.

                                                    Montserrat Sempere