Sempre m’ha agradat de veure feinejar els pagesos en els seus horts, ni massa grans ni massa xics. Tenia el cor massa oprimit per delectar-me en l’harmonia de les bancades, perfectament arrenglerades, amb bròquils i cols, pastanagues i escaroles. Així i tot parava esment en les canyes que enginyosament posades, deixaven que les tomaqueres poguessin enfilar-s’hi i envermellir amb la coloració del sol, i en l’estesa de melons i síndries que lluny enllà trencaven la cadència com infants entremaliats. Ara en mirar-lo m’adono que l’esplendor de l’horta delata les mans destres que l’amanyaguen, fins a fer-ne emergir els seus més íntims secrets.
dijous, 17 de març del 2011
Mans destres
Sempre m’ha agradat de veure feinejar els pagesos en els seus horts, ni massa grans ni massa xics. Tenia el cor massa oprimit per delectar-me en l’harmonia de les bancades, perfectament arrenglerades, amb bròquils i cols, pastanagues i escaroles. Així i tot parava esment en les canyes que enginyosament posades, deixaven que les tomaqueres poguessin enfilar-s’hi i envermellir amb la coloració del sol, i en l’estesa de melons i síndries que lluny enllà trencaven la cadència com infants entremaliats. Ara en mirar-lo m’adono que l’esplendor de l’horta delata les mans destres que l’amanyaguen, fins a fer-ne emergir els seus més íntims secrets.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
I és que no hi ha res com un hort ben endreçat per llevar l'ànim
ResponElimina