El món de Maria Àngels Anglada

Més que una capella era gairebé una catedral, la nau central alta i esvelta. Tothom mirava les columnes gòtiques que s’alçaven com braços fins a donar-se les mans; un desplegament de vanos coronaven la nau, amplis vitralls omplien l’espai de llum beatífica, però els meus ulls s’escapaven cap a l’orgue policromat, les sanefes, sobre fons d’or, cobrien de totes les tonalitats del blau i el vermell els nombrosos tubs.
Aquests s’estotjaven en unes caixes circulars, totes elles rematades per corones i engalanades amb petits mantells. A la part central dels més grans hi destacaven uns arcàngels que feien sonar trompetes, clarinets, fagots, i diria que alguna tenora.
Els sons greus i profunds de l’orgue inundaven no solament la nau sinó també tota la meva ànima.