La mare poc a poc, serenament anava apagant-se. De sota el coixí va treure un sobre tancat i li va dir amb veu amorosa:
-Filla meva, aquesta carta només és per a tu. Obre-la una setmana després que me n’hagi anat.
Després de l’enterrament, quan familiars i amics van haver acabat de donar el condol, una vegada fets els tràmits habituals en aquestes circumstàncies, un dia en què el desconsol li brollava del cor, quan semblava que no li quedava sang, que duia la nit a les venes, una nit negra i gelada va obrir el sobre.
Hi havia unes lletres i el dibuix d’una pantalla de televisió on, amb lletres grans, com titulars posava: SOMNIS I RECORDS
“Filleta meva –deia a sota l’escrit- no cedeixis ni un pam a la desesperació! Serveix-te dels teus somnis. I si s’han trencat, enganxa’ls!. Un somni trencat, ben enganxat, pot arribar a ser més bell i sòlid que abans. Estima les coses! Ets viva! I si sents que podries morir de tristesa, pensa que això és normal. Assumeix-ho. No et deixis vèncer, vinga, va, ... Activa aquest cor!
I ara posa’t el dibuix de la pantalla sobre la tauleta de nit per veure-hi somnis. No hi ha so, és com les pel·lícules velles de supervuit. Rebusca el tresor als racons més amagats de la memòria, per retrobar els records preciosos que tens de mi.
Avui, a la programació fan “La mare, directora d’orquestra i cuinera”. El meu dormitori s’ha convertit en una sala de cinema! M’ajec còmodament dins del llit. Comença la sessió! Reconec la cuina, imagino els sons i recordo ...
Basat en “l’Ombra allargada de l’Amor”, de Mathias Maltzieu i recollit per
Jaume Roig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada