L’ENTERRAMENT

L’enterrament, com era d’esperar, va ser multitudinari: per alguna cosa havia estat el prohom del poble. L’Església estava plena a rebentar. A fora els comentaris dels homes eren força irònics i crítics, cosa que no els impedia d’acompanyar-lo a la seva última estança. Algú va obrir les grans portes i la concurrència va deixar pas a la desfilada que s’iniciava: en primer lloc tres escolans que duien la creu i dos immensos canelobres; a continuació un altra movia acompassadament l’encenser . Després seguia el fèretre dut per sis homes corpulents que formaven part de la Junta que el mort havia presidit. El capellà sota pali venia després aspergint a tort i a dret. No us descriuré la gentada que brollava de dins l’Església, primer els homes rudes i encorbatats .

                                         Jaume Roig