Sempre m’han agradat els poblets del Solsonès, el seu paisatge abrupte i turmentat, i al mateix temps com fet a mida humana, que el diferencia de la immensitat i desmesura del Pirineu inabastable. Però el dia que vaig tornar-hi sol tenia el cor massa oprimit per delectar-me en els seus carrers i les seves muntanyes. Així i tot, amb el cor melangiós i apesarat, recordava moments meravellosos viscuts anys ençà.
Jaume Roig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada