No mirava pas cap al port on s’ancorava la plaça arrasada per la gran onada. No quedava pedra sobre pedra. La seva vista m’entristia i em removia l’estómac; guaitava cap al mar encalmat ara, on s’hi reflectia la llum d’una alba resplendent, bressolant noves esperances, com si fos innocent de la malvestat que havia deixat al seu pas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada