Des del seu amagatall, en Joan no podia creure allò que el seus ulls veien, havia descobert el palau de les dones d’aigua.
Tres dones bellíssimes havien sorgit del fons del gorg de la riera d’Arbúcies. A les bores, el terra era tot cobert de falgueres que formaven una lluent catifa i la forma suggerent de les branques dels faigs semblava, en la foscor de la nit, braços que les volguessin acariciar. Només se sentia el lleuger xipolleig de l’aigua i el cant d’una òliba que contemplava l’escena des de dalt d’un roure. La claror de la Lluna i unes efímeres cuques de llum ho il·luminaven tot..
Anna Mª Mora
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada