Gaudí

En visitar el temple de la Sagrada Família i altres obres de Gaudí, no deixo de meravellar-me. En totes s’hi veu l’empremta del seu amor per la natura i la seva fe. La seva arquitectura n’és plena.

En cert sentit, però, jo trobo que devia estar influenciat per la seva infantesa. Va néixer a Riudoms, fill i nét de calderers, ofici que ell després va confessar que li donà un sentiment natural de l’espai arquitectònic que li va permetre imaginar-lo en tres dimensions. Vull dir que em sembla veure’l jugant i creixent entre calderes; d’adolescent, corrent pels camps, embadalint-se contemplant les plantes, l’espai i tots els éssers vius, deixant aquí córrer la imaginació.

Tot això ho plasma en la seva obra. Molts el tenien per extravagant i el criticaven. Anys més tard ha estat reconegut mundialment, considerat un gran arquitecte, un geni.

                                 Pepita Bernaus

TOSSA

Sempre m’ha agradat veure com les ones trenquen sobre les roques. Però el dia que vaig anar-me’n de Tossa de Mar tenia el cor massa oprimit per delectar-me amb l’esclat del mar, l’escuma que es formava, la seva olor, la Vila Vella i el color blau de l’aigua. Així i tot, el meu cos parava atenció davant de tanta meravella.

                                                  Pepita Bernaus

Això és Catalunya

Al nord, els Pirineus,

de Portbou a la Vall d’Aran.

Que boniques les seves valls

i les ermites romàniques.

A l’orient, la Costa Brava,

brava, i amb la mar tan blava.

I el Maresme, i el Garraf,

i la Costa Daurada i calmada.

La terra de ponent: fèrtil,

potent, agrícola. I camps fruiters

que amb el treball de la seva gent

tan generosament ens dóna.

I la terra del migdia:

els arrossars del Delta, ufanosos;

les vinyes del Priorat, l’oli,

i tantes coses bones.

Això és Catalunya

Pepita Barnaus

AIXÒ ÉS CATALUNYA

Al nord, els Pirineus,

de Portbou a la Vall d’Aran.

Que boniques les seves valls

i les ermites romàniques.

A l’orient, la Costa Brava,

brava, i amb la mar tan blava.

I el Maresme, i el Garraf,

i la Costa Daurada i calmada.

La terra de ponent: fèrtil,

potent, agrícola. I camps fruiters

que amb el treball de la seva gent

tan generosament ens dóna.

I la terra del migdia:

els arrossars del Delta, ufanosos;

les vinyes del Priorat, l’oli,

i tantes coses bones.

Això és Catalunya

Pepita Barnaus

Mentre la mainada …

Mentre la mainada vivíem, poc o molt, protegits, al jardí de la infantesa, bé ens adonàvem a través de clarianes i esquerdes de la lluita tenaç i difícil que molta gent gran duia a terme. El pare era forner, treballava tota la nit fins a les nou del matí, i els dissabtes fins a les quatre de la tarda. Dormia de nit i nosaltres el vèiem al vespre, a l’hora de sopar. No tenia mai vacances. Eren temps molt durs i de racionaments, la gent pagava amb tiquets: un sac de farina era tants caps tants barrets, no n’hi havia més.

Un dia es van presentar uns policies exigint que els donés pa. El pare els va dir que no podia fer-ho perquè no n’hi havia; els policies es van enfadar, el van agafar, i colpejant-lo i emmanillat se’l van emportar a “jefatura”, on va ser incomunicat i colpejat com si fos un delinqüent. Gràcies a l’ajut o influències del senyor Ferrarons el van deixar anar al cap de tres dies.

                                                     Pepita Bernaus