El BOSC DE DODONA ­– L’ORACLE DE ZEUS

Un ample camí fressat

ens dugué al bosc sagrat.

La verda harmonia dels arbres

era el temple del Déu Zeus.

D’un arbre en naixien d’altres,

de les branques més petites,

brillant entre les fulles,

penjaven primes, lluents,

fulls de bronze transparents.

Del vibrar de les fulles

i el refilar dels ocells

les velles sacerdotesses

parlaven en veu de Zeus

 

_{Carme Gonzàlez}

TANKA

Des del seu calze

la rosa s’esbadella

Tu en canvi Dea

Amb resplendor de perla

Del mar sorgires

 

                                Carme Gonzàlez

BADALONA

Badalona es una ciutat d’origen roma. Per conèixer els inicis de la seva fundació “la Formosa Baetulo” cal situar-se al barri de dalt la vila on si troben les restes de la ciutat romana i el museu. Aquest barri connecta amb el sector de baix a mar que es l’eix comercial i administratiu de la ciutat i on si troba l’ajuntament ubicat a la plaça de la vila on hi comença el carrer del Mar principal centre comercial de la ciutat que acaba a la rambla, el passeig més important de la ciutat, a l’entorn d’aquest nucli central hi ha un munt de carrers on hi han viscut personatges famosos, alguns edificis modernistes i dos dels tres teatres que hi ha a la ciutat. Mes enllà del nucli històric, Badalona, te molts altres punts de interès com ara el monestir de Sant Jeroni de la Murtra , la Cartoixa ..............

                                                        Carme Gonzàlez

LA CIUTAT

Portava un mes a la ciutat i ja sabia bellugar-se pels barris més cèntrics. Baixava per les Rambles fins el mar; s’endinsava pels carrerons del barri antic; anava a banyar-se a les nombroses platges de la ciutat; havia visitat els principals Museus; passejava seguint l’itinerari dels edificis modernistes i coneixia uns quants llocs on menjar bé i a un bon preu.

Començava se sentir-se com una ciutadana més d’aquella Barcelona que tant li havien lloat.

                                                    Anna Mª Mora

La festa dels Tres Tombs

Els tres tombs és una festa popular que es celebra el 17 de gener, dia de Sant Antoni Abad, i consisteix en una conjunt de carruatges i personatges que donen tres voltes a un espai determinat amb l’objectiu principal de beneir els animals.
Les voltes es donen en el sentit contrari de les agulles del rellotge i a la processó hi participen tota mena de cavalleries: cavalls, muls, ases ... i també gent amb animals domèstics. Hi ha carros carregats de sacs tirats per dos animals, carruatges lleugers de passeig o viatge tirats per cavalls o per ases. El carro de la Damm ple de barrils de cervesa i el cotxe de senyoret ple de xicalla tampoc hi falten mai. Tan bèsties com carruatges llueixen arreus brillants i bigarrats de colors així com les regnes, els tirants, els collars, les brides ... negres i ben embetumades. No descriuré els genets tot empolainats que només venen a lluir-se ni tampoc els militars, que no se pas què hi fan en aquesta festa.


Gabriel Garcia

Un palau de somni

La sala era quadrada i molt gran. Els sostres també eren alts –més de 5 metres diria jo- Estava pintada amb un blanc crema i unes filigranes daurades, grans miralls i canelobres adornaven les parets. Del sostre penjaven aranyes de cristall que donaven una llum esplendorosa fen que tots els miralls i daurats multipliquessin el seu efecte. En un dels angles de la sala un petit conjunt instrumental tocava valsos i la resta de la sala estava ocupada per una vintena de taules rodones guarnides i preparades per un sopar de gala. Asseguts a les cadires, els convidats vestits com en el segle XIX. Després vaig saber que aquest palau es deia Godollo i era el preferit per l’emperadriu Sissí quan s’estava a Budapest.

Gabriel Garcia

Terrassa havia estat una ciutat industrial, feia dos mesos que ens vàrem traslladar a viure-hi, però jo aviat vaig recórrer la majoria d’indrets importants de la ciutat. El mercat, que presideix el centre, és modernista, així com el Museu de la Ciència i la Tècnica, antiga fàbrica tèxtil molt important dissenyada per Moncunill. Els carrerons de vianants tots plens de botigues, unes al costat de l’altra. La plaça Vella presidida par la Catedral, lloc on una munió de persones assegudes a les terrasses vigilen els nens que juguen al voltant.

Rosa Aguaron

TARRAGONA

S’acabava el curs escolar que vaig viure a la ciutat

Em va donar temps per descobrir els indrets més emblemàtics.

Les muralles ciclòpies que encerclen el nucli antic presidit des de dalt del turó per la Seu i el Palau.

El Museu, guardià de milers d’anys d’història, com també l’ Aqüeducte, arteria de vida de la ciutat romana i la nova rambla que et mena ineludiblement a la gran balconada oberta a l’Amfiteatre i la mar.

Tot ho havia recorregut, incansable.

Josep Quer

REMIGNY

Seguint el to de M. Àngels Anglada, fes una descripció general, àgil sobre el lloc on vius. Posa't a la pell d'algú que fa un o dos mesos que hi viu i explica a algú el poble o ciutat.

Feia una colla de dies que vivia a casa dels meus oncles a Remigny, un petit poble de la Bourgogne, i gairebé en coneixia tots els indrets; els carrers estrets del barri antic, l’església, el celler on s’elaborava el preuat nèctar del color del robí; la plaça porxada que allotjava l’Ajuntament, el cafè -punt de reunió dominical de la població masculina- i l’única sala d’esbarjo que tan aviat feia de teatre, com de cinema o de sala de ball. M’agradava passejar per la Rambla nova voltada de carrers més amples que desembocaven a les verdes vinyes vorejades pel Canal del Centre, braç assaonador de la terra, per on circulaven grans barcasses, carregades de mercaderies, que vogaven lentament fins a la gran Saône.

M. Teresa