DESOLACIÓ de Joan Alcover, música i interpretació de M. del Mar Bonet

Pensem en els sentiments de Marik, el dolor que li produïa la mort de la mare, de Vahé i de les dues filles

Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta;
mes branques una a una va rompre la tempesta,
i el llamp fins a la terra ma soca migpartí.

Brots de migrades fulles coronen el bocí,
obert i sense entanyes, que de la soca resta;
cremar he vist ma llenya; com fumeral de festa,
al cel he vist anar-se'n la millor part de mi.

I l'amargor de viure xucla ma rel esclava,
i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,
i m'aida a esperar l'hora de caure un sòl conhort.

Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca,
sens mi, res parlaria de la meitat que em manca;
jo visc sols per a plànyer lo que de mi s'és mort.

CANÇÓ DE BRES PER A UNA PRINCESA NEGRA

Dorm, dorm, petitona, dorm
que en draps de fosca blava
t'embolcalla la lluna negra,
negra com tu.

La nit teixeix corrandes
quan pensa en tu.
Te les canta, les canta ta mare,
Poniegu.

Quan el vent, quan el vent,
quan el vent arribi,
naixeran als teus ulls
plors de bambú.

Lletra: G. Janer Manila (n. 1940)

Música: A. Rodriguez Sabanes (n. 1957)

CANÇO DE BRESSOL

És tan menut el meu nadó,

lliure i feliç dins del seu niu,

cofoi espera, mentre somriu...

Mans entreobertes jugant al vent,

tendra mirada que es va perdent...

Tot és perfecte, ni un sol bri es mou,

fins la natura li obre el seu món...

Ses ulls s’acluquen tan innocents

que els somnis neixen plàcidament...

Dorm i reposa, reposa i dorm,

ta mare vetlla ton dolç repòs...

A la non nona, a la non non,

a la non noneta ssssss...

El nen ja dorm!

Lluïsa Guardiola

Dues planas

M. Àngels Anglada
Música: "Et deixaré la veu" de Josep Tero. Veu de Carme Callol

He estimat el Montseny sense ametistes,
la plana adusta en els seus llargs hiverns,
els vels espessos d'imprecisa boira.

Conec el ressó clar de les campanes
als vells carrers de la ciutat dels sants,
la plaça on van penjar en Bac de Roda.

Camí dels vents, he estimat l'altra plana,
els vols de les gavines als sembrats,
les aigües, com nosaltres, indecises.

Somrient, l'alabastre de les verges
dins dels seus temples de color de temps.
El mar, que va ser un dia camí nostre.