A primeres hores d’una matinada de diumenge a dilluns, quan la natura revivia amb la força del desgel de les muntanyes, quan despertava la terra de l’ensonyament de l’hivern, quan la gent començava a refer-se de les atrocitats de la guerra, quan les orenetes retornaven del seu llarg viatge, vaig fer la meva entrada al món, era el temps de les cireres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada