L’ENTERRAMENT

L’enterrament, com era d’esperar, va ser multitudinari: per alguna cosa havia estat el prohom del poble. L’Església estava plena a rebentar. A fora els comentaris dels homes eren força irònics i crítics, cosa que no els impedia d’acompanyar-lo a la seva última estança. Algú va obrir les grans portes i la concurrència va deixar pas a la desfilada que s’iniciava: en primer lloc tres escolans que duien la creu i dos immensos canelobres; a continuació un altra movia acompassadament l’encenser . Després seguia el fèretre dut per sis homes corpulents que formaven part de la Junta que el mort havia presidit. El capellà sota pali venia després aspergint a tort i a dret. No us descriuré la gentada que brollava de dins l’Església, primer els homes rudes i encorbatats .

                                         Jaume Roig

EL CASTELL DE VIDRE

Mai no havia vist abans ni veuré cosa semblant: dalt del cim, un castell com de vidre i que reflectia tots els colors de l’arc de sant Martí va aparèixer davant dels nostres ulls. Vam entrar-hi amb recança. Una immensa sala de parets cristal·lines, brillants i polides ens va rebre. El terra, un immens mirall, es reflectia en el sostre repetint-se les seves imatges milers de vegades. Una llarguíssima taula d’un verd maragda translúcid ocupava el centre de la sala envoltada de cadires centellejants de tots els colors. Impressionava per la seva netedat i la seva fredor.

                                       Jaume Roig

EL CASAMENT

Descriu una desfilada. Fes-la a partir d’una estructura com la de la M. Àngels Anglada sense barrejar grups. Deixa dos grups per descriure. Digues, com l’autora que no t’interessa descriure’ls (màxim unes deu línies)

En un viatge a Normandia, vam tenir la sort de coincidir amb la celebració d’un casament a la manera tradicional de la regió. Els nuvis, tots dos vestits i coronats de blanc rabiós, feien el trajecte fins a l’església dalt d’una carrossa tota engalanada amb flors blanques i vermelles i arrossegada per quatre cavalls blancs amb tots els guarniments vermells també. Al darrere, a peu, seguien els pares dels nuvis dintre la vestimenta de cerimònia, negra de cap a peus, amb cares emocionades i felices, desdient completament del color de la roba. Després els familiars més propers, ben endiumenjats -mirant de controlar la quitxalla perquè no s’embrutessin abans de començar la festa- precedien els amics, que cantaven balades amoroses. I no us descric els parents llunyans ni el grup de veïns xafarders que s’ho miraven des de les voreres, perquè no m’agraden els criticadors.

M. Teresa

FLOR DE NEU

La princesa Flor de Neu vivia en un castell guardat per quatre lleons molt ferotges. Amb la llum del sol, les altes torres, folrades de plaques d’esmalts acolorits, resplendien irisades. Les amples finestres, tancades amb fines làmines d’alabastre quasi transparent, filtraven una tènue i agradable claror dins les cambres amb les parets cobertes d’una subtil capa d’or fi. El mobiliari, construït amb les millors i més riques fustes exòtiques, es guarnia amb incrustacions d’or, argent, vori i pedres precioses. Malgrat tot el luxe, Flor de Neu estava trista perquè dintre el castell no hi penetrava cap mena d’olor.

COMENÇAMENT D'UN CONTE

L’enorme sala de banquets del Palau Reial resplendent pel sopar d’homenatge a Madame Curie: aranyes de mil llàgrimes, canelobres daurats; parets i sostre lluïen els frescos de Gentileschi. A taula, vaixella de Limoges , coberteria de plata amb incrustacions de pedreria, cristalleria de Bohèmia i jo, vestida d’Armani, em sentia una princesa enmig dels personatges convidats per la reialesa

Josep Quer

LA PROCESSÓ

Quan era petit m’impressionava contemplar el pas de la processó del Divendres Sant. M’han quedat per sempre un flaixos a la memòria:

Davant, la Vera Creu amb tots els atuells de la Passió de Crist pengím- penjam. Feien costat al portant dos escolanets de sotana negra i blanquíssim roquet.

El cor d’homes del Miserere i la gentada que desfilava o ho presenciava. El pas dels Misteris, el Sant Crist i la Dolorosa que atreia totes les mirades i algunes llàgrimes dels devots

Però hi ha dos grups que no m’interessa gens descriure’ls, a mi m’hi sobraven:els quatre guàrdies civils vestits de gala que custodiaven el pas del Sant Sepulcre i el grup d’autoritats locals cada u portant una atxa que tancava el seguici

Josep Quer