Que al Nord brilli el sol
per gaudir de valls i muntanyes
que les ovelles peludes pasturin
per gaudir de benestar
que la pluja trigui a regalimar.

Que a Migdia floreixin els ametllers
els fruits seran abundants
llum i color els enlluernarà
i pel camí curull d’espigues
omplirà el cor de cants.

Que a Ponent la terra esponerosa
ompli els conreus d’or
que els pobles comparteixin els cants
que l’abundor de la collita
sadolli els cors de lloances.

Que al Sud el mar ho il·lumini tot
que els peixos abundosos i platejats
facin l’alegria dels pescadors
no sigui en va la suor del seu esforç
les dones engalanades amb colorsels rebran amb alegria.

Rosa Aguaron

Llocs Imborrables

A la llunyania la Cerdanya
els prats tan verds
que enamoren,
t’ajeus a la gespa humida i
veus passar les papallones,
els cavalls de color caramel,
les vaques dringant
els seus esquellots.
Quina meravella, quina pau!

Al llevant em capbusso
a les aigües d’un blau marí
profund com els tresors
que amaguen,
els coralls vermells
com les roses.
Veus el fons cristal·lí
com un mirall...

A ponent les poc conegudes
terres del Pallars Jussà
els embassaments,
els congostos
camins estrets veient-se
al fons l’aigua del riu
que s’escapa cap a l'Aragó.
El trenet que torna a funcionar
cap aquells indrets...

Anem baixant i ens trobem
amb el Delta
terra plana plena d’arrossars
i aus que han fet els seus nius
prop del far, els Alfacs.
La barcassa que ens
porta a l’altra banda del riu Ebre.
Els Ports d’en Besseit
senyorívols, misteriosos,desconeguts.

Teresa Demestre

HORITZONS

 

De Llevant ens arriba la Mediterrània mar,

I la salada aigua ens parla en altres mots,

però per preservar els nostres, cal no decaure,

aguantar ferms i mirar el sol naixent.

Les terres de Ponent ens marquen fronteres.

La terra nova conquerida en antigues guerres,

ha esdevingut fèrtil, rica, treballada i ferma,

perque quan marxi el sol no quedi erma.

Els Pirineus altius ens senyalen el nostre Nord.

Els alts cims cantats per tants poetes:

Canigó, Puigmal, Aneto i Bissiberris

ens evoquen imatges resplendents de glòria.

Cap al Migdia, el gran riu amb horta i arrossars,

on les aus hi viuen lliures quan fan el seu camí.

Quin goig més gran poder volar com elles

i contemplar del nostre país totes les meravelles!

Anna Mª Mora

Lloança de ma terra

Que m’agrada el Nord del meu país,
que m’agraden les muntanyes de
cims enfarinats a l’hivern i el verd
maragda de les serralades que
dolçament s’ajeuen a la mar.

Que dir de les planures daurades,
que de les esteses de blat i civada a Ponent,
terra de les meves primeres arrels.
La memòria d’aquestes imatges
sempre estarà en el meu record.

Que dir de la meva ciutat
que estimo pel damunt de
tots els seus defectes.
Càlida perla de l’Orient, mediterrània,
viva i acollidora.

Que us sembla aquest gran riu
que entrega les aigües al Sud del país
entre arrossers, vinyes, platges lluminoses,
petits poblets i restes romans.
Són segles d’història i cultura.

Gabriel Garcia

AIXÒ ÉS CATALUNYA

Al nord, els Pirineus,

de Portbou a la Vall d’Aran.

Que boniques les seves valls

i les ermites romàniques.

A l’orient, la Costa Brava,

brava, i amb la mar tan blava.

I el Maresme, i el Garraf,

i la Costa Daurada i calmada.

La terra de ponent: fèrtil,

potent, agrícola. I camps fruiters

que amb el treball de la seva gent

tan generosament ens dóna.

I la terra del migdia:

els arrossars del Delta, ufanosos;

les vinyes del Priorat, l’oli,

i tantes coses bones.

Això és Catalunya

Pepita Barnaus