Quan albiro Ponent i petjo terra ferma
els meus ulls entreoberts
versàtils i pensius
m’obren nous horitzons...
Quan abraço Llevant
ataüllo un cel blau
i un estol d’estornells
il·lumina el paisatge
dissenyant un triangle...
Quan el Nord assolim
hi captem nous impulsos
d’il·lusions soterrades,
on l’esclat de la vida
hi perviu sempitern...
Quan el Sud ens ofrena
la mar, com un miratge,
l’escenari bellíssim i sublim
d’una posta de sol inabastable
és, talment, com un somni...
Lluïsa Guardiola
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada