la que no es vol sotmetre, la que no tem el llamp
La que nua de fulles, en els jorns de tempesta
es deixa dur pel vent que la vol estronyar
Brots de noves florides cada primavera
la vesteixen de gala, com en dia de festa,
I festejant, no dubta a posar la llavor
de la flor que neix un dia i a l’altre dia mor
L’amargor de viure el dolor que ens envolta
i que allunya les fulles, portant-les qui sap on,
mentre l’enyor rosega, l’esperança desborda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada