A la llunyania la Cerdanya
els prats tan verds
que enamoren,
t’ajeus a la gespa humida i
veus passar les papallones,
els cavalls de color caramel,
les vaques dringant
els seus esquellots.
Quina meravella, quina pau!
Al llevant em capbusso
a les aigües d’un blau marí
profund com els tresors
que amaguen,
els coralls vermells
com les roses.
Veus el fons cristal·lí
com un mirall...
A ponent les poc conegudes
terres del Pallars Jussà
els embassaments,
els congostos
camins estrets veient-se
al fons l’aigua del riu
que s’escapa cap a l'Aragó.
El trenet que torna a funcionar
cap aquells indrets...
Anem baixant i ens trobem
amb el Delta
terra plana plena d’arrossars
i aus que han fet els seus nius
prop del far, els Alfacs.
La barcassa que ens
porta a l’altra banda del riu Ebre.
Els Ports d’en Besseit
senyorívols, misteriosos,desconeguts.
Teresa Demestre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada