Seguint l'esquema de M. A. Anglada a Sandàlies d'escuma prova de fer una declaració sobre "La cosa més bella del món"
Jo penso que la cosa més bella del món no és la grandesa d’un oceà inabastable, gràvid de somnis i d’aventures; ni la majestuosa presència d’uns cims de límits sagrats, sinó el tendre plor de l’infant que reclama la 
blanca tebior de la mare i el batec nodridor del seu pit. I, encara hi afegeixo la ferma veu amiga que canta per bressolar el nostre dolor, i tots els moments compartits amb els qui més he estimat.
M. Teresa Aiguadé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada