Demetri havia heretat del seu pare unes vinyes magnífiques vora el mar i li agradava fer estades a la finca. Un dia es va fixar en un esclau que contemplava els ceps amb una mirada especial; quan s’acostava la verema no feia més que observar el cel i l’inquietava qualsevol perill de tempesta o pedregada que pogués malmetre la collita, el seu comportament no era propi d’un esclau: s’estimava les vinyes.
L’amo va observar que els seus consells sobre el punt òptim de maduració del raïm eren dignes de tenir en compte i aquell any li va encarregar la direcció de la verema i la producció del vi. El resultat va ser esplèndid.
Tant ho va valorar Demetri que el va convertir en el seu esclau de confiança, i amb el temps el va alliberar juntament amb la que era la seva dona. Van ser els meus avis i jo anava sovint a casa seva, a la finca d’on sortia el millor vi de l’illa de Quios.
Montserrat Sampere
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada