Cerquen amb ànsia,
I esborren sense veure’ls,
núvols de peixos.
Els mou la gana,
mentre busquen l’almoina,
que el mar els dóna.
Els seus ulls tristos
busquen els clars que riuen
i s’hi emmirallen.
Feina acabada,
quan ben cansats arriben,
la brasa espera.
Maria Àngels Escolà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada