L’ÀVIA

L’àvia Antònia era una noia molt eixerida que vivia amb els seus pares i germans en un petit mas, en mig dels camps propietat del patrici Claudi, persona important a la Imperial Tarraco. Ells no eren esclaus i vivien del seu treball a les terres del patrici, qui era un bon amo i al qual només veien quan es traslladava a la seva vil·la propera a Peñíscola.

L’Antònia ajudava la mare en les tasques de la casa i ja havia aprés a fer pa, cuinar, filar, preparar les olives i coneixia moltes herbes remeieres. Quan arribava l’època de la verema tota la família es traslladava als camps per collir el raïm que abocaven en grans cabassos. La feina era dura i els hi calia l’ajuda del carro amb el matxo per dur-lo fins el celler, on s’ajuntaven amb els altres pagesos de les rodalies, que també treballaven les terres del patrici. A ella li agradava molt anar-hi perque era tota una festa i coneixia altres persones de fora de la família.

Al patrici Claudi també li agradava ser-hi present i veure com la seva gent trepitjava el raïm i omplia, amb el most, els cups que deixaven reposar al fons dels cellers i que esdevindria aquell vi blanc de bon paladar que tant li feia presumir davant dels altres patricis romans.

Aquell anys però, en Claudi no va anar sol, li van acompanyar la seva dona i la filla, una noieta de pocs anys entremaliada i curiosa que tot ho volia veure, i que en un descuit de la seva mainadera va desaparèixer i ningú no la trobava. L’Antònia que s’havia apartat del celler i estava reposant al costat del carro, la va veure abocada sobre un gran cabàs agafant un gotim de raïm, se li va acostar i li va dir que li donaria un raïm molt més bo si l’acompanyava. La menuda incrèdula la va seguir i el patrici i la seva dona, quan la van veure arribar amb la seva filleta, van estar-li molt agraïts.

Aquest fet va decidir el futur de l’àvia Antònia, ja que el patrici Claudi i la seva dona se l’endurien a Tarraco, per tenir cura de la nena.

Anna Mª Mora