La cosa més bella del món
No és el perfecte entramat d’estructures moleculars del nostre cos
Ni les xarxes neuronals que controlen les funcions mentals des del cervell
Sinó la mirada esperançada i agraïda del pare malalt que se’ns en va.
Hi afegeixo la terra que em va ensenyar estimar
I tot l’amor que d’ell he rebut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada