EL PRIMER AMOR

Explica un amor d'adolescència que no va perdurar. Pot ser real o ficció. Però si és real, canvia els noms, situa'l en qualsevol època, espai o circumstància llunyana a la teva

Per anys que visqui, mai no podré oblidar la calidesa d’aquella mirada ni l’entusiasme de la seva veu. No em calia pas esperar que el sol es pongués darrere les muntanyes i el cel es tenyís de vermellors incertes, ni submergir-me en les ombres profundes de la nit per somiar amb ell. Des de primera hora del lluminós matí dels meus quinze anys, el meu pensament estava amb ell. Se’m feien eternes les hores abans de la nostra trobada diària i frisava perquè arribés el moment en què el veia, atent i cordial, passejant-se per entre les taules dels alumnes, intentant comunicar-nos el seu saber. Cada vegada que s’acostava a la taula on jo seia, m’envaïa una esgarrifança i un tremolor interior abraçava tot el meu cos. Hauria volgut que em mirés només a mi, que la seva veu fos només per a mi, però alhora em feia por que, si em mirava, els ulls traïssin el foc dels meus sentiments. Ell, però, en cap moment no se’n va adonar.

Durant la meva llarga vida, les matemàtiques mai més no han tingut tanta importància com en aquell curs, ni les equacions unes incògnites tan difícils de resoldre com les que em van plantejar aquell meu primer amor.

M. Teresa