Lloança de ma terra

Que m’agrada el Nord del meu país,
que m’agraden les muntanyes de
cims enfarinats a l’hivern i el verd
maragda de les serralades que
dolçament s’ajeuen a la mar.

Que dir de les planures daurades,
que de les esteses de blat i civada a Ponent,
terra de les meves primeres arrels.
La memòria d’aquestes imatges
sempre estarà en el meu record.

Que dir de la meva ciutat
que estimo pel damunt de
tots els seus defectes.
Càlida perla de l’Orient, mediterrània,
viva i acollidora.

Que us sembla aquest gran riu
que entrega les aigües al Sud del país
entre arrossers, vinyes, platges lluminoses,
petits poblets i restes romans.
Són segles d’història i cultura.

Gabriel Garcia