De Llevant ens arriba la Mediterrània mar,
I la salada aigua ens parla en altres mots,
però per preservar els nostres, cal no decaure,
aguantar ferms i mirar el sol naixent.
Les terres de Ponent ens marquen fronteres.
La terra nova conquerida en antigues guerres,
ha esdevingut fèrtil, rica, treballada i ferma,
perque quan marxi el sol no quedi erma.
Els Pirineus altius ens senyalen el nostre Nord.
Els alts cims cantats per tants poetes:
Canigó, Puigmal, Aneto i Bissiberris
ens evoquen imatges resplendents de glòria.
Cap al Migdia, el gran riu amb horta i arrossars,
on les aus hi viuen lliures quan fan el seu camí.
Quin goig més gran poder volar com elles
i contemplar del nostre país totes les meravelles!
Anna Mª Mora
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada