No diguis paraules que sonen molt bé si les desmenteixen els teus ulls després
Dóna’m les mirades sensibles d’abans,
de quan descobríem el nou joc d’infants
Amb la porta oberta ben de bat a bat
a les noves ànsies, als somnis vedats,
tots dos descolgàvem insòlits trencalls
i com els orfebres forjàvem l’espai
Per què fuig l’amor? com és què ens arriba?
Què és l’amor dolçor, o només follia?
Es goig i passió o és el dia a dia?
Preguntes que ens fem al llarg de la vida
Deliri d’amor, emoció, gelosia,paraules d’amor tendres i sentides
Dóna’m, doncs, l’amor, dóna-me’l, sia com sia,
perquè sols l’amor em fa sentir viva.
Rosa Bruguera, abril 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada