Les Hores perdudes fugen lentament,
una rere l’altra, com un guspireig
que va a les palpentes, sense trobar res.
Són records i esperances que vénen i van,
són dies viscuts que passen volant...
Muts espectadors d’aquest nostre Cosmos
on uns mots ardits ens poden fer lliures
amb legítims missatges d’esclats de poesia,
anhelant conscients somiats objectius
que quan són captats ens maten les pors
perquè som intèrprets de la pròpia història
i orfes del passat amb un nou Futur
tot representant sobre l’escenari d’aquest món real
el paper ideal d’una vida viscuda a l’atzar...
Mentrestant, el temps passa sense fer remor
i aleshores, sensibles, sí que ens adonem
que es perllonguen els dies i s’esmunyen els anys
i que és just el moment d’assumir, potser,
tant la Por com la Pau d’una llarga vida
menyspreant traïcions i oblidant els danys...
Si tu, equànime ara, busques l’equilibri
i en el teu vol ras no has perdut les ales,
amb la testa ben alta i el cor bategant
escriu un poema i aprèn a volar.
Ll. Guardiola
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada