L'ALGUER

Retroba la vida d'un personatge del passat en els carrers o en l'arquitectura d'una ciutat. Pot ser un personatge real, històric o del món de la fantasia

Passejava pel port d’aigües blavíssimes i per l’avinguda que voreja les muralles de la ciutat de l’Alguer. En cert sentit, però, jo retrobava la vida de tants catalans que havien poblat i defensat la ciutat en el passat. La catedral i les nombroses esglésies, testimonis de l’art i l’esplendor d’altres temps; les placetes ombrívoles, que estalvien la feixuga calor de l’estiu i arrecerades del fred vent hivernal, sembrades al llarg dels carrers; el baluard de la Magdalena que guarda l’entrada a la “Prassa del Pou Vel” on es reuniren, al s. XVI, els ciutadans per acordar la lluita contra la fam i la pesta devastadores.

Pensava en aquella gent que havien aconseguit, contra tot pronòstic, mantenir viva una llengua sense escola ni poder.

I en la cuitat, banyada per la mateixa mar que bressa les costes de Catalunya, recuperava per a mi la vida d’aquells homes i dones que feren de l’Alguer una nova pàtria.

M. Teresa Aiguadé