REFLEXIONS

Aquest últim capítol de “Sandàlies d’escuma” m’ha fet reflexionar molt i fent una mirada enrere veritablement m’he sentit identificada en alguna de les declaracions de principis que la Mª Àngels Anglada ens deixa entreveure amb la seu subtil llenguatge. M’ha fet pensar especialment en què hi ha un punt en la vida a partir del qual es té la consciència de què el temps passa i que cal aprofitar amb calma i serenor el dia a dia. El meu va arribar quan em vaig pre-jubilar. Des dels quinze anys havia treballat i compaginat estudis, responsabilitats familiars, marit, fills i tot plegat havia esdevingut, de vegades, una càrrega feixuga. Com moltes dones de la meva generació, no havia tingut gaire repòs ni temps per a mi mateixa i aleshores vaig tenir molt present que aquell era el meu moment. Un canvi sobtat no es pot aconseguir d’un dia per altre, però m’hi he esforçat i he après a fer les coses que i quan em venen de gust. D’aquest manera, tinc la impressió, que puc entomar d’una forma molt més calmada i reflexiva tot allò que m’arriba en aquesta etapa i gaudir de les petites coses que abans no era prou capaç de veure.

Anna Maria Mora Gonzàlez