La lectura de “Sandàlies d’escuma” la recomanaria al lector que sigui capaç d’endinsar-se en un món íntim i, perquè no, també femení. La Mª
Àngels Anglada ens transporta molts anys enllà, a la Grècia Clàssica que tan bé coneixia, i alhora que ens ensenya espais, llocs, tradicions, formes de vida de la gent del segle III abans de Crist, d’una forma senzilla i subtil ens apropa els personatges de la mitologia grega i als inicis de la nostra cultura. Fa una acurada descripció dels personatges, i principalment de la Glauca ens mostra la seva transformació, tan física com psicològica des de l’adolescència fins gairebé la vellesa. Fa servir un llenguatge i una forma d’escriure riquíssims i personal i sembla que posant-se les sandàlies d’escuma de la Glauca ens transmet quina és la seva pròpia filosofia, mostrant-nos en l’últim capítol una sèrie de principis que interpreto han marcat el seu camí en la vida.
Anna Maria Mora Gonzàlez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada